lumiere

El cine, el séptimo arte

Tots sabem que quan escoltem la paraula art, el primer que ens ve al cap són imatges de pintures o dibuixos, però el que també és cert que tots sabem, simplement havent pensat dues vegades en la paraula art, és que, a més de quadres també és música, fotografia, gastronomia, arquitectura, dansa, literatura, escultura, teatre i altres disciplines que, sense que ens n’adonem, conviuen diàriament amb nosaltres, des que ens llevem per anar a treballar amb la música de la ràdio, fins que tanquem els ulls després d’haver llegit unes quantes pàgines de la última novel•la que ens vàrem comprar.
És per això que avui, després d’uns quants dies parlant-vos d’arts plàstiques, us volem encarar cap al cinema. Us proposem 4 pel•lícules que ens han agradat molt perquè pugueu passar una bona estona en família aquest cap de setmana:

•Moulin Rouge: Un clàssic del 1952 que ens relata la vida de Henri de Toulouse-Lautrec, un dels pintors més gran de tots els temps i el primer artista que va poder exposar la seva obra al Louvre en vida. A Moulin Rouge el pintor es troba com si estigués a casa seva, envoltat d’artistes del mon de la faràndula que fan que s’oblidi de les seves penes gràcies a la mostra d’afecte i comprensió que li ofereixen, ja que, enfonsat per la seva malformació física, només és capaç de trobar consol en el seu art i en les ampolles.
A l’any 2001 es va fer una adaptació de la pel•lícula, dirigida per Baz Luhrmann, basada en l’òpera de Giuseppe Verdi La Traviata i en la novel•la d’Alejandro Dumas La dama de les camèlies.

•Frida, naturalesa viva: Va ser la primera pel•lícula sobre la vida de Frida Kahlo que va ser rodada en la seva totalitat al seu país de naixement, Mèxic. Obra que, amb poc diàleg i amb llargues seqüències en la seva  petita habitació on està confinada, és capaç d’arribar a l’interior de l’artista a través dels seus records i somnis i profunditza en la creació de la seva obra artística. És un retrat de la pintora, de la seva vida apassionada; dels seus amors amb en Diego Rivera, de la seva relació amb Trotsky, del seu pas pel partit comunista, dels seus daltabaixos sentimentals i de la seva profunda soledat.

•Rembrandt:  En el personatge central de la pel•lícula s’hi reflexa la glòria i la misèria d’un gran pintor emmarcat en una època i una societat en la qual la superficialitat i les aparences eren l’única cosa que interessava. Es desenvolupa a Amsterdam durant l’edat daurada del mercantilisme  per poder mostrar personatges de totes les classes socials, des de la noblesa, encapçalada pel Príncep d’Orange, a qui Rembrandt es nega a afalagar, fins als criats, pagesos i captaires. Rembrandt els relaciona en els seus quadres representant els nobles com si fossin truans.

•El loco del pelo rojo: La pel•lícula narra el patiment de Vicent Van Gogh des dels seus inicis a l’església amb el seu misticisme, fins la seva relació amb els pintors impressionistes, els seus primers contactes amb la pintura en el seu país de naixement, les seves relacions amoroses i amistoses, i el vincle afectiu més important que va mantenir al llarg de la seva vida, el seu germà Theo, qui el va ajudar sempre tant emocional com econòmicament perquè pogués sobreviure en el lloc en el qual estigués, llocs en els quals va intentar desenvolupar el seu geni pictòric estant en contacte amb altres artistes i sota la presència de la seva millor influència: els fenòmens naturals, la llum, el sol, el vent, les estrelles… Expressats amb el seu clar sentit del color i del seu traç ferm.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *